Una societat permissiva es fonamenta en la llibertat i els drets, mentre que la societat autoritària ho fa en l?autoritat i els deures. En les èpoques insegures ?i la nostra ho és? s?enyora l?autoritat. Escoltem moltes veus alarmades, queixant-se de la falta de respecte que es viu a la família, a l?escola, o a la societat en general. L?autoritat dels pares, mestres i institucions sembla que s?ha esvaït. La cultura de la permissivitat comença a espantar-nos. Hi ha una nostàlgia de l?autoritat. Però, a quina autoritat es vol tornar? José Antonio Marina , atent a la realitat, analitza el concepte d?autoritat i desentranya el sistema invisible en què es recolza la cultura permissiva. D?altra banda, adverteix que reclamar el retorn a l?autoritat no té sentit sense resoldre prèviament el problema fonamental: Com corregir els excessos sense eliminar els triomfs? Com buidar la banyera sense que el nen s?escoli pel desguàs? L?autor, brillant i compromès, ens fa una proposta. Necessitem tornar a formular el concepte de llibertat, que ha provocat tot el problema. La llibertat no és una propietat innata, sinó apresa. No és espontaneïtat sinó deure. El deure, precisament, de buscar l?excel·lència. A partir d?aquesta idea, l?educació es converteix en una atractiva tasca de pares, mestres, professors i institucions. En suma, de tota la tribu. Aquest llibre és, sobretot, una brúixola, una carta de navegació, ple d?exemples i propostes que ens permeten fer millor la ineludible tasca d?educar. Intentar-ho ja ens justifica.