De petita, segons els seus pares, era un incordi, perquè sempre demanava els perquès, sempre ho discutia tot i es negava a fer allò que havien de fer només les nenes, com ara parar taula o fer-se el llit. En canvi, a l’escola i en totes les institucions educatives que va freqüentar posteriorment, treia bones notes; li agradava estudiar. Però seguia essent un incordi, i a la universitat, abans d’acabar la carrera, va escriure amb tres companyes La mujer en España que va causar molt d’impacte i fins i tot un cert escàndol perquè era el primer llibre feminista escrit en castellà. Primer va fer Filologia Romànica, però després es va diplomar en Psicologia i posteriorment va doctorar-se en Ciències de l’Educació. Va escriure alguns llibres entre els que destaquen La nueva pedagogía, Técnicas de grupo para la cooperación, Ni subordinades ni submises iHablar y escuchar, amb Miquel Doménech, i ha estat –i és- professora per necessitat, perquè és incapaç de guardar-se per a ella pensaments i opinions i perquè té tendència a amonestar les persones que se salten les normes de convivència. Professionalment ha exercit com a professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona i sovint ha empipat els seus companys de departament proposant-los excentricitats com ara incloure al currículum assignatures de gènere. També fa tasques d’assessorament en diverses institucions públiques i privades, així com nombrosos cursos de formació en temes de dinàmica de grup, comunicació, habilitats interpersonals i assertivitat a força empreses i en gairebé totes les universitats de l’Estat, així com a Califòrnia i Argentina. Diu que, de gran, vol seguir escrivint.