Aquesta obra aplega cinquanta-un moments viscuts per l’autora entre la primavera del 2002 i el desembre del 2008 que la menaren a reflexionar sobre el que veia i sentia davant la situació, el fet, l’espectacle, en què es trobava en cada moment. La sinceritat i fins i tot la intimitat nua que traspuen arriben a la lectora, al lector, com un testimoni viu de fets majorment quotidians que sovint no provoquen cap mena de pensament en altres persones, però sobre els quals la sensibilitat de l’autora, sempre amatent a tot el que l’envolta, s’alegra o es revolta. La prosa d’ Eulàlia Lledó , precisa i incisiva, i també poètica en alguns passatges, ens fa adonar que adesiara passem de puntetes per la vida, sense temps per a contemplar-la i avaluar-la. L’autora no cau en aquest parany i ens en fa confidents, ens ajuda a veure les situacions, quotidianes o no, amb unes ulleres d’un altre color, molt més viu. Els excursos que intercala en alguns relats —compostos a tota amplada, però destacats amb un cos de lletra més petit— són reflexions dins de reflexions, les quals ajuden a entendre una mica més com pensa i ens ofereixen, de més a més, pinzellades del que l’autora esperaria de la vida. Esta obra reúne cincuenta y un momentos vividos por la autora entre la primavera de 2002 y diciembre de 2008 que la llevaron a reflexionar sobre lo que veía y sentía ante la situación, el hecho, el espectáculo, en que se encontraba en cada momento. La sinceridad e incluso la intimidad desnuda que rezuman llegan a la lectora, al lector, como un testimonio vivo de hechos mayormente cotidianos que a menudo no provocan ningún tipo de pensamiento en otras personas, pero sobre los que la sensibilidad de la autora, siempre dispuesto a todo lo que le rodea, se alegra o se subleva. La prosa de Eulàlia Lledó , precisa e incisiva, y también poética en algunos pasajes, nos da cuenta de que de vez en cuando pa