Carles Rahola va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant més de trenta anys del segle xx, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. És molt oportú, doncs, oferir en un sol volum dues de les seves obres més significatives i més clàssiques: el Breviari de ciutadania (1933) i l’opuscle La pena de mort a Girona (segles xviii i xix) (1934). Per a Rahola, civilitat i cultura eren dues expressions per a una mateixa realitat. L’estudi preliminar d’aquest volum ressegueix el procés intel·lectual que va portar Carles Rahola fins a la formulació més madura del seu pensament.