Conjunt format per quatre assaigs breus, escrits entre 1938 i 1947: a) Introducció a una nova “Història de Catalunya”; b) Pobles remolcadors i pobles remolcats; c) El secret de la migració misteriosa; d)El desconhort. Un rere l’altre, sobretot en els tres darrers, Gaziel planteja la complexitat de les relacions entre Catalunya i Castella, les diferències essencials de caràcter de cadascuna d’aquestes identitats (remolcadors / remolcats); el gran fracàs de la història de Catalunya (“una història desoladora, amarga com cap altra, de fracàs progressiu, constant, ...), així com la constatació que Catalunya, nacionalment parlant, ha estat i és un organisme imperfecte, i rudimentari i feble.... Uns textos que no han perdut actualitat malgrat els quasi 70 anys passats. I tot plegat, a més, escrit de manera incisiva, brillant, colpidora i a estones divertida.