Una aportació singular i feliç d’aquest nou llibre són alguns poemes en els que el sentit de l’humor, la parla popular i el ritme configuren unes proposicions rellevants, on vers i imatge conjuminats tenen com inductor el cos en la seua variant més carnal. Un intent de revitalitzar un gènere, el de la poesia sicalíptica, que és una part ben transcendent de la nostra història literària. El llibre presenta a més una col·laboració singular del pintor Antoni Miró, segurament el realista valencià capaç de bastir les imatges més dinàmiques i expedites aportant als versos uns miralls, que sent contribució autònoma, es complementen perfectament amb l’esperit i la lletra de les construccions de L’Eixabegó. La sensualitat del pintor i la del poeta, unides, propicien un conjunt ben atractiu i saludable pel cos i l’ànima.