Durant aquest deu anys, no he pogut escriure sobre literatura tant com mhauria agradat; daltres ocupacions [...] mhan acotat molt lespai. Malgrat això, he continuat aprenent alguns dels inèdits i inesperats viaranys que agafa molts cops lescriptura. I si fa deu anys parlava del rau-rau que suposa haver de deixar definitivament un article -una ressenya-, mentre escrivia les pàgines que ara presento, també he après que res mai no queda definitivament clausurat, que sempre pots tornar-hi, mirar darrodonir-ho, afegir-hi, retallar-hi, modificar-ho, intentar polir-ne alguna punxa. I si bé és ben veritat que la sensació de moderada insatisfacció és inherent al fet descriure, també és cert que escriure, que la pàgina (o la pantalla) en blanc, és un dels plaers més satisfactoris que hi ha, una de les joies més enlluernadores que existeixen. Deu anys després de laparició de Dona finestrera, Eulàlia Lledó torna per celebrar les escriptures femenines que més lhan commoguda. Eulàlia Lledó aplega i reescriu alguns dels seus articles, conferències, ponències i ressenyes sobre algunes de les figures femenines més destacades del món literari internacional i català; Maria-Mercè Marçal, M. Antònia Salvà, Jane Austen, Colette, Charlotte Perkins Gilman, i un llarg i lluminós etcètera.