My Zinc Bed (ara El meu llit de zinc en la traducció catalana) presenta un triangle complex i, a estones, d’una considerable turbulència: amb l’eix temàtic de la dependència (entesa en el sentit més ampli), dos homes i una dona es debaten entre l’acceptació i el rebuig de les seves febleses, impulsos i contradiccions: Paul Peplow, un jove poeta alcohòlic en procés de recuperació; un home madur, Victor Quinn, excomunista reconvertit en empresari, i la seva dona, Elsa, que arrossega una història personal marcada per l’addicció a l’alcohol i a la cocaïna. El perfil de cada un d’aquests personatges i la seva relació amb els altres dos i amb les pulsions emocionals que configuren l’obra no para d’oscil·lar entre el desengany, el desig, la passió, la compassió, la lucidesa i el dubte; és, en definitiva, un retrat minuciós de l’Homo sapiens urbà de principis del segle XXI, amb tot el desconcert que el caracteritza. My Zinc Bed (ahora Mi cama de zinc en la traducción catalana) presenta un triángulo complejo y, a ratos, de una considerable turbulencia: con el eje temático de la dependencia (entendida en el sentido más amplio), dos hombres y una mujer se debaten entre la aceptación y el rechazo de sus debilidades, impulsos y contradicciones: Paul Peplow, un joven poeta alcohólico en proceso de recuperación, un hombre maduro, Victor Quinn, ex comunista reconvertido en empresario, y su mujer, Elsa , que arrastra una historia personal marcada por la adicción al alcohol ya la cocaína. El perfil de cada uno de estos personajes y su relación con los otros dos y con las pulsiones emocionales que configuran la obra no deja de oscilar entre el desengaño, el deseo, la pasión, la compasión, la lucidez y la duda, es, en definitiva, un retrato minucioso del Homo sapiens urbano de principios del siglo XXI, con todo el desconcierto que le caracteriza.