Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l’ombra d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu , Simone Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera meitat del segle XX.En aquest llibre, Josep Otón prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l’anàlisi de l’experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa, Otón se centra en un text enigmàtic —l’anomenat «Prologue»—, l’anàlisi del qual li permet desvelar alguns trets fonamentals de la relació entre l’ésser humà i el Misteri. El «Prologue» reflecteix la contradicció que amara el recorregut vital de Weil perquè narra dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L’escriptora hi descriu l’encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest misteriós visitant l’abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es revela i s’oculta, es manifesta i s’amaga. Josep Otón (Barcelona, 1963) és doctor en història (UB), professor de secundària i docent a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Forma part del consell assessor de la col·lecció Assaig de Fragmenta. Ha escrit diversos llibres al voltant de la interioritat: El inconsciente, ¿morada de Dios? (Sal Terrae, 2000; ed. brasilera: 2003), Vigías del abismo. Experiencia mística y pensamiento contemporáneo (Sal Terrae, 2001), i Debir, el santuario interior. La experiencia mística y su formulación religiosa (Sal Terrae, 2002). En el mateix àmbit ha coordinat La interioridad: un paradigma emergente (PPC, 2004). Ha fet també dues incursions en la narrativa juvenil: 21 Retratos para el siglo 21 (Aunalia, 2003) i El cham