Encetar un recull de vuit històries amb una torbadora ensopegada nocturna, amb una joveneta de bon mirar, de camí cap a casa després d’un sopar amb els companys, és cosa que pot passar-li a qualsevol; res no té d’extraordinari... com tampoc no és una experiència extraordinària mirar-se en l’espill cada matí...; o fer una partida de cartes al bar..., ni tantes i tantes accions rutinàries i quotidianes que es viuen un dia sí i l’altre també. Totes aquestes coses no tenen, en veritat, res d’especial que les transforme en objectes dignes d’emplenar uns folis amb la seua descripció. Ací, però, es pot anar errat, potser les coses més quotidianes amaguen aspectes inesperats a poc que un se les mire amb l’altra mirada.