És una obra indispensable per a aquells qui vulguin aproximar-se a la narrativa de lladres i serenos, amb una repercussió social i un èxit cultural insòlit. En aquest assaig original i innovador, els autors es lliuren a un exercici inèdit: perseguir el rastre de la narrativa policíaca, sobretot la negra, en la literatura catalana. Els autors exposen i revisen el concepte de literatura negra, en tracen les fronteres i descriuen les figures i els models (anglosaxó, francès, nord-americà...) que més han influït sobre els narradors catalans. A continuació, divideixen l’estudi en diversos períodes cronològics que comencen amb la recepció del gènere en els anys vint i acaben amb l’allau de la fi de segle. L’estudi definidor i en profunditat de la narrativa negra dels anys setanta i vuitanta (Jaume Fuster, Maria-Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó, Josep Lluís Seguí, Ferran Torrent, Margarida Aritzeta, Andreu Martín, Josep Maria Palau i Camps, Antoni Serra, Guillem Frontera...) constitueix la base més voluminosa d’aquest apartat, en el qual els lectors trobaran l’inventari, les anècdotes biogràfiques, les llistes d’obres i, és clar, les opinions que han suscitat.