El Llibre Verd de Barcelona té un doble valor, històric i simbòlic. És, en primer lloc, un instrument, una font documental al servei dels historiadors que volen estudiar el passat barceloní. El camp temàtic que permet conèixer és molt ampli. Abasta aspectes polítics i institucionals relacionats amb el regiment de la vida municipal de la capital catalana, però també qüestions de tipus social, econòmic i cultural. I d’altres de naturalesa molt plural. Té també un interès codicològic i artístic. Però, per als barcelonins, el Llibre Verd és així mateix un símbol que evoca un passat centenari de vida en llibertat, durant el qual Barcelona, a més d’anar-se edificant a si mateixa, dia a dia, va tenir un paper decisiu en la construcció d’una realitat nacional, de la qual va ser, des de l’alta Edat Mitjana, el cap i casal, o, per dir-ho amb paraules menys nostrades, l’eix vertebrador d’un conjunt, no menys important, que anomenem Catalunya. Aquest alt valor simbòlic del Llibre Verd s’ha expressat, durant segles, en el fet que hagi estat el receptor físic del jurament o promesa dels regidors de la ciutat —d’aquelles persones designades a dit durant moltes dècades, i dels elegits de manera democràtica pels ciutadans de Barcelona, des de fa poc— a l’hora d’assumir el càrrec de servir la col·lectivitat que els havia estat encomanada.