En un món divers com és el nostre, a més de dues terceres parts dels països hi ha grups minoritaris que constitueixen més del 10% de la seva població, i gairebé mil milions de persones pertanyen a grups sotmesos a alguna forma dexclusió. Segons lInforme sobre el desenvolupament humà 2004, la llibertat cultural en la diversitat del món davui, els estats han de concebre polítiques multiculturals a fi de prevenir la discriminació per raons culturals (religioses, ètniques i lingüístiques). Lexpansió de les llibertats culturals, no pas la repressió, és lúnica opció viable per promoure lestabilitat, la democràcia i el desenvolupament humà en totes les societats. Aquestes polítiques no sempre són senzilles, però molts països estan fent progressos. LInforme fa caure els mites que shan fet servir per negar les ampliacions de les llibertats culturals i demostra que la diversitat no és una amenaça per a la unitat de lestat, ni lorigen de «xocs» inevitables, ni un obstacle al desenvolupament. Al contrari, és un pilar del desenvolupament humà, perquè és la capacitat de les persones per decidir ser qui són. (...)