La cultura popular se’ns mostra com un estil de vida compartit pels membres de cada nucli rural, un bagatge tradicional i comunitari que funcionà com una poderosa eina que cohesionava cada poble i li permetia resistir millor les novetats que tractaven d’imposar els poderosos.Aquesta obra subratlla que els riberencs sempre tingueren una manera de concebre la identitat molt més cultural (religiosa i lingüística) que ètnica. També explica com d’intenses foren les transformacions experimentades en l’estil de vida (alimentació, habitatge, maneres de vestir, mobiliari, vida familiar, etc.) durant els segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, mostra com la disciplina comunitària fou eclipsada per les imposicions creixents de l’Església catòlica, l’Estat i les autoritats municipals o senyorials.«Definir què és ara mateix la “cultura popular”, quin espai específic ocupa a l’entrada d’aquest segle XXI, seria una tasca inacabable i sotmesa a tota classe de judicis previs i de discussions; comprovar què era o en què consistia fa dos segles o tres segles o quatre, almenys en molts dels seus aspectes i almenys en una part important i central del País Valencià, sí que ho tenim al nostre abast gràcies a aquest volum d’HISTÒRIA DE LA RIBERA.» Joan F. Mira, del pròleg.