La mel i la fel narra unes històries personals que l’autora situa en la comarca de la Marina Alta, a les acaballes del segle XIX. Les experiències vitals de les protagonistes, mare i filla, constitueixen un cant a la vida i són els eixos centrals d’un relat que ens mostra un món d’emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència expressades des de la quotidianitat dels quefers i els costums d’un poble. Com a escenari que els sosté, hi trobarem el paisatge de la Marina amb l’omnipresència del Montgó, que en aquesta novel·la esdevé personatge. Una barreja equilibrada de realisme i de pensament màgic ens endinsa en un món de llegenda i d’autenticitat alhora. El llenguatge, que combina la rica parla popular de la zona i la prosa poètica, atrapa el lector des de la primera pàgina.