Dins un univers salvatge, policial, superurbanitzat i lliure al menyspreu de les normes, el 13 d’abril de 2033, Arnaut Danièl, un jove llop que apuntava ben alt, a l’Oficina Central d’una empresa mundial de farmàcia, casat i assentat, perd tot allò que tant li havia costat de guanyar en un sol dia i una nit. Desesperat, boig i furiós, vol donar-se la mort. Però llavors l’atzar -i què és l’atzar?- li obre una portella estreta; la passa i sent com un raig de seny magistral: -Homenet? Has sentit? Ha arribat el temps de la Bèstia. T’ho pregunto un cop més: et deixo esclafar contra la negra paret? O t’estimes més de veure la fi del món? -Vull veure escorxar-se la Bèstia en la nit fulminada. -Veuràs el que veuràs. Basta a voler-ho veure! Aquí comença, d’horrors a terrors, de cegues crueltats a abnegacions sinceres, la nit més llarga i més iniciàtica, la nit més rabiosa i més enamorada, la nit de totes les desvelacions.