L’expressió ser ben educat que significa tenir urbanitat, mostrar un captenimentcívic, havia quedat en desús. Fins i tot sonava una mica carca. L’actual generació de pares i mestres estava convençuda que n’hi havia prou en educar bones persones, al marge de les bones maneres. I ara descobrim amb estupefacció que tenim grans problemes de convivència perquè som una colla de mal educats. Què ens ha passat? Salvador Cardús, defugint els sermons apocalíptics sobre la crisi dels valors i les sospitoses crides al rearmament moral, proposa una manera alternativa de pensar el civisme. Una manera de parlar-ne i sobretot d’usar-lo que l’alliberi de l’estigma del conservadorisme i el posi al servei del progrés social i polític. Cardús desemmascara la ingènua apologia de l’espontaneïtat i també l’autoritarisme que s’amaga en les formes toves d’exercir la responsabilitat educativa. I posa al descobert que amb tanta informalitat i tant deixar-se anar, és més fàcil imposar els gustos dels mercats de consum.