La irrupció de la modernitat és indestriable de fenòmens com la mobilització política, el nou paper dels intel·lectuals, la cultura de masses i la revisió de la congruència entre la societat i les estructures estatals, és a dir, el nacionalisme. Aquesta ha estat en el fons, lexperiència històrica general a Europa, i autors tan diversos com E. Hobsbawm, E. Gellner o A. Smith no han dubtat a establir les connexions escaients entre nacionalisme, cultura de masses i modernitat, en el marc dun debat polític, social i cultural que ha ocupat bona part de lèpoca contemporània. Aquest llibre analitza la manera com aquestes contradiccions característiques de la societat moderna shan plasmat entre els valencians durant el segle XX. I ho fa a través de quatre incursions en moments històrics dinflexió, reconsiderant la conjuntura del canvi del segle XIX al XX i la significació de Blasco Ibàñez; el període, breu i intens, de la Segona República; la represa cultural i intel·lectual dels anys seixanta, amb la figura enorme de Joan Fuster com a referent; i lúltim quart de segle democràtic, amb atenció especial al conflicte civil de la transició política, observat a la llum de la història precedent El resultat nés una reexamen aclaridor de la modernitat valenciana, que aporta reflexions dignes de ser discutides.