Aquest volum inclou dues obres importants de dos autors cabdals -Plaute i Molière- pertanyents a dues èpoques -la clàssica romana i la barroca francesa-, i que estan unides per una sèrie dafinitats formals i temàtiques. Pel que respecta al gènere, lautor romà ens ofereix un comèdia que prolonga la tradició grega de la Comèdia Nova, i pel que fa a la temàtica, ens presenta un tema que ha estat tractat per la majoria dautors de comèdia al llarg de la història literària. Cenyint-nos a la temàtica, cal dir que totes dues tenen un fil conductor que les uneix: el tema de lavarícia. En efecte: Plaute, a La comèdia de lolla, presenta una síntesi entre la comèdia grega nova i elements indígenes, manllevats de la farsa itàlica. Per la seva banda, Molière, amb El metge a garrotades, ofereix una comèdia que potser més aviat mereix el qualificatiu de farsa.