Pere Calders és un dels narradors més significatius de la literatura catalana del segle XX i Cròniques de la veritat oculta (1955) és, tal i com sha considerat unànimement, un dels seus millors textos. La trajectòria literària de Calders, com la de tants autors de la seva generació, es veié trasbalsada per les conseqüències de la Guerra Civil, fet que lobligà a viure a lexili. De tornada a Catalunya, a finals dels anys 60, la seva obra patí les conseqüències de la literatura de realisme social que sorgia. Els contes en Calders són un artifici. Configuren un microcosmos que es projecta en una altra dimensió. Hi intervé la fantasia i tot un seguit delements que es mouen en làmbit del somni. En aquest espai els esdeveniments i el comportament humà adquireixen tota una altra significació que sexpressa amb dimensions més profundes. Que condueixen cap a una reflexió més dura que no sembla sobre la condició humana. El to amb què es tracten les sorprenents situacions que trobem en aquests contes així com el model de llenguatge amb què sexpressen són un bon exemple de lelevat estil dun narrador dofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre. Estudi preliminar i materials complementaris, a cura de Joan Martori, professor de llengua catalana i literatura de secundària i batxillerat. També ha publicat estudis relacionats amb la literatura catalana contemporània.