Diu la tradició que el Comte Arnau cavalca en la nit fosca, damunt d’un cavall negre, amb la cua i la crinera en flames. Cavalca entre la puresa d’un mythos engendrat per una tradició primerenca, oral en els seus orígens, servida en forma de cançó; i entre el mestissatge d’un logos alimentador d’una tradició escrita i reescrita de mil formes i que ha arribat fins els nostres dies conservant encara la força obscura i medieval que envolta el personatge. Un Comte Arnau on s’hi troben alenades del mythos i del logos, rastres de la cultura popular i de l’alta cultura, de la geografia del Ripollès, de la música ètnica catalana, ombres perfilades o difoses de personatges com Don Joan, el comte Dràcula, Juan Manuel Montenegro de Valle Inclán, Baal de Brecht, Calígula de Camus, el Superhome de Nietzsche. Dice la tradición que el conde Arnau cabalga en la noche oscura, sobre un caballo negro, con la cola y la crin en llamas. Cabalga entre la pureza de un mythos engendrado por una tradición temprana, oral en sus orígenes, servida en forma de canción, y entre el mestizaje de un logos alimentador de una tradición escrita y reescrita de mil formas y que ha llegado hasta nuestros días conservando aún la fuerza oscura y medieval que rodea al personaje. Un Conde Arnau donde se encuentran soplos del mythos y el logos, rastros de la cultura popular y de la alta cultura, de la geografía del Ripollès, de la música étnica catalana, sombras perfiladas o difusas de personajes como Don Juan, el conde Drácula, Juan Manuel Montenegro de Valle Inclán, Baal de Brecht, Calígula de Camus, el Superhombre de Nietzsche.
