Per viatjar, cal temps; els diners només són secundaris. Per fer turisme, sobretot si és del que anomenem de masses, calen diners. Pagant, ens poden traslladar d’una punta a una altra de món en qüestió d’hores. La guia que teniu a les mans vol estar molt més a prop del viatge que del turisme.Vol apropar-vos als llocs passejant, perquè fins ara no s’ha inventat cap sistema millor. També vol incitar-vos a anar-hi amb calma: per satisfer la curiositat, per badar, perquè l’atzar faci de les seves i fàcilment pugueu capgirar la ruta proposada, perquè la percepció pels sentits entri en joc, per assaborir la diferència, per defugir el tipisme, perquè la sorpresa i el descobriment ens corprenguin, per tenir possibilitats de parlar amb la gent. Com que la intensitat d’un viatge no té res a veure amb els quilòmetres i, de descobertes, en podem fer a casa mateix, la proposta d’avui ens porta al poble de Prat de Comte i als seus voltants, a la comarca de la Terra Alta. Tant de bo el viatge us sigui profitós i pugueu fer vostre que «Cada turó que veig em diu vés més lluny, vés més lluny...», com proclama una coneguda cançó. Para viajar, hay tiempo, el dinero sólo son secundarios. Para hacer turismo, sobre todo si es lo que llamamos de masas, se necesita dinero. Pagando, nos pueden trasladar de una punta a otra del mundo en cuestión de horas. La guía que tenéis en las manos quiere estar mucho más cerca del viaje que del turisme.Vol acercarse a los lugares paseando, porque hasta ahora no se ha inventado ningún sistema mejor. También quiere incitar-vos a ir con calma: para satisfacer la curiosidad, para distraerse, porque el azar haga de las suyas y fácilmente pueda cambiar la ruta propuesta, porque la percepción por los sentidos entre en juego, para saborear la diferencia, para rehuir el tipismo, porque la sorpresa y el descubrimiento nos corprenguin, para tener pos