Més de quinze anys després de la traducció oferta per Joan Tarrida d’aquesta obra meravellosa, hem volgut recuperar per al públic actual de parla catalana uns textos que, sens dubte, pertanyen al gran llegat poètic de la humanitat. Plens d’una força i d’un dramatisme que encara avui són capaços d’estremir l’ànima, aquests poemes de Cesare Pavese es poden considerar el testament del poeta, l’immens regal d’amor que l’escriptor va fer al món abans d’abandonar-lo per sempre. Si bé és cert que Pavese va escriure aquests versos per a la dona que l’havia abandonat, Constance Dowling, també és veritat que s’han convertit en la seva garantia més gran de record i pervivència. Com el mateix poeta va deixar escrit abans de suïcidar-se: «Perdono tothom i a tothom demano perdó. D’acord? No tafanegeu massa.» Que en quedi només la paraula escrita.»