Els goigs de Catalunya provenen d’un esdeveniment evanescent i inobjectivable, indefinidament rememorat: la paraula d’un āngel a una jove verge, paraula que és anunci i promesa de salvació, de vida que transcendeix la mort. Aquesta paraula, que imprimeix i fecunda el cos de carn de la Verge, imprimeix i fecunda una sèrie indefinida d’escriptures específiques. Amb La paraula de l’āngel , Dominique de Courcelles ofereix una exploració a fons sobre els goigs des d’una perspectiva que combina disciplines fins a cert punt tradicionals —la història, l’antropologia, la litúrgia, l’hagiografia, la iconografia— amb noves hermenèutiques de la cultura —la teoria de la literatura, l’anālisi del discurs, la filosofia de la religió, la psicoanālisi… Aquesta perspectiva plural permet posar en relleu la importāncia dels goigs, una de les aportacions catalanes més originals per al coneixement de la història del llenguatge religiós de la humanitat. Dominique de Courcelles és directora de recerca al Centre National de la Recherche Scientifique, directora de programa del Collège International de Philosophie (París) i membre corresponent a París de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha publicat diversos llibres sobre literatura catalana medieval i moderna, i sobre literatura religiosa i història de les idees en el món hispānic. Ha traduït Ramon Llull i Ausiās March al francès.