Gener de 1995, dijous. Amb bata i amb una cigarreta apagada als dits, vaig asseurem a la taula de lesmorzar on ja hi havia la meva dona amb la Sylvie i nAntónio que havien arribat el dia abans a Portugal. Crec que vaig dir bon dia i que, calmat tanmateix, mostrava una pal·lidesa de cera. Era un matí gris que mai no oblidaré, amb la gent que parlava de no sé què i jo que recorria la sala amb la mirada, el terra, les parets, lenorme plàtan de darrere el balcó. Vaig aturar-me a la tassa de te i vaig quedar-hi. Em trobo malament, no mhavia sentit mai així, vaig murmurar amb una freda tranquil·litat.Silenci brusc. Jo i la tassa davall dels meus ulls. De sobte em giro cap a la meva dona: Com et dius?