Voy leyendo y en ocasiones la isla de Acrollam se me presenta emparentada con el gran patio de vecinos que era el mundo de Baroja Enrique Vila-Matas Després de la rebuda excepcional dEls detalls del món, que va obtenir el Premi Nacional de Literatura 2006, Editorial Empúries celebra ara el seixantè aniversari de Biel Mesquida amb Acrollam, un singular volum amb 99 narracions. Text de contraportada Acrollam ens torna a immergir en una Mallorca rabiosament actual: Mesquida hi desplega un mostrari esplèndid de personatges de tota edat i condició: la dona immigrant que treballa en un hotel, l’esposa abandonada que es consola davant del mirall, l’adolescent que talla amb el nòvio per email, el traficant immobiliari que amb poc temps vol fer-se ric a la mallorquina, el fiscal que en lloc de lluitar com un senglar contra la corrupció, dina i sopa amb els corruptes... Mesquida descriu la devastació del territori mallorquí en la seva dimensió més tràgica, com si fos l’extinció d’un paisatge interior: l’especulació urbanística mata també les persones, en corromp la fibra i degrada la seva memòria, la seva veritat. Assistim aquí a un doble moviment accelerat que ens introdueix en la vida íntima d’un personatge per obrir-nos el món en la seva més gran amplitud. L’escriptor tan aviat s’hi mostra elegíac com satíric, però el traç de la frase és sempre precís, escrit amb un pols nítid i alhora emocionat: en el seu ritme vertiginós, la prosa de Mesquida gairebé ens obliga a contenir la respiració mentre llegim.