«Una religió sense mística es redueix a una ideologia més o menys convincent, a una institució més o menys útil, tot abdicant de la seva funció, que és la d’instruir un camí personal de salvació.» Ho subratlla Raimon Panikkar , que insisteix a parlar d’una mística que no és «ni una especialitat ni un privilegi d’uns quants», sinó que «pertany a la mateixa naturalesa de l’home». Lluny , doncs, d’associar-la a una idea de refugi i evasió, els coautors de Mística i diàleg interreligiós ens conviden a valorar la mística com una experiència lligada a la quotidianitat sense defugir els grans problemes de la humanitat. Són evidents els vincles entre mística i diàleg interreligiós: «Allà on hi ha místics de diferents tradicions religioses en diàleg, aquest diàleg és més fluid, més sincer, més profund, més obert», apunta Francesc Torradeflot . Ho demostra aquest llibre, fruit d’una conferència internacional sobre mística i diàleg interreligiós celebrada a Barcelona l’any 2002. La vintena de participants que hi van prendre part fan les seves aportacions mitjançant l’exercici del diàleg en viu —recollit per Ignasi Boada en el capítol central, «Converses espirituals»— i a través de l’escriptura —amb la ponència inaugural de Raimon Panikkar , les autobiografies espirituals dels protagonistes del diàleg, i el text final de Xavier Melloni.