Fa anys, Bertrand Russell va escriure un llibre amb un títol exactament contrari al meu: Per què no sóc cristià. És una obra lúcida i irònica amb la qual estic fonamentalment dacord. El que passa és que, quan parlem de cristianisme, ell i jo parlem de coses diferents. Així comença aquesta nova investigació de José Antonio Marina , que es dedica a explorar lexperiència cristiana; a partir dun enigmàtic jueu que va viure ara fa més de vint segles, Jesús de Natzaret , recorre levolució daquesta tradició cultural tan nostra i conclou que cal dir-li un adéu respectuós però definitiu. Aquest llibre és també una teoria sobre la veritat: patim una epidèmia de credulitat i integrisme i les religions shan convertit en un problema. Marina distingeix el domini de les veritats universals -la ciència i lètica- del domini de les veritats privades entre les quals hi ha la religió. No es tracta duna negació de la legitimitat o la veracitat del cristianisme, però quan senfronta a veritats universals cal que els deixi pas. Marina també ens parla de les veritats privades del seu món i respon a la pregunta: ¿Per què sóc cristià?