La vida al davant és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent dAuschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París. Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà -jueus i àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos- on Momo fa el seu aprenentatge vital. Amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, leutanàsia. La vida al davant, que va guanyar el premi Goncourt, sorprèn per la seva actualitat, plena dironia, ingenuïtat i amor. Un cant a favor de la solidaritat entre els oblidats. [narratives 24]