Un escriptor amb un sòlid present i un millor futur a la literatura catalana contemporània. [«Avui», 5/1/2005] «La porta del darrere» és un recull de quaranta poemes a través dels quals el viatge de la lectura i de l’art, el viatge interior, el viatge físic i el viatge de l’amistat i de les relacions humanes s’entrecreuen fins que apareix una figura d’un tapís, complexa i indesxifrable. La veu dels poemes agafa aquesta figura com a mirall de les seves pròpies dificultats i dubtes, de la seva pròpia capacitat de barrejar l’humor i la seriositat, les perplexitats i les conviccions. «La porta del darrere» es converteix aleshores en un emblema per accedir a la complexitat de les coses i de la vida. És també una imatge programàtica per a un tipus molt específic d’art de viure: sempre a punt d’entrar, sempre a punt de sortir. «La porta del darrere» és, en definitiva, un intent més per abocar-se al pou de l’existència humana.