En el Tànger dels anys 60, dos adolescents de móns llunyans inicien una amistat. Tots dos estan profundament marcats per la història convulsa del seu temps i la seva terra: l’un prové d’una família quasi aristocràtica de Fes emigrada a Tànger, reservat i de mirada benèvola, i l’altre és tangerí de caràcter i du la ràbia al cos. En un camp disciplinari, on la repressió del règim s’exerceix de la manera més cruenta, els dos joves aprendran el valor de la seva integritat i passaran brutalment a l’edat adulta; perdran la candidesa de la seva joventut i tots els seus somnis. Amb L’últim amic Tahar Ben Jelloun ens relata, amb la cruesa justa i la tendresa necessària, el desplegament d’una amistat que batega a través de l’experiència de l’emigració, de la solitud, dels desencants de la maduresa, de la petitesa del quotidià, fins la darrera prova, la definitiva.