Miquel Bauçà (Felanitx 1940-Barcelona 2004) és un dels grans autors de la literatura catalana del segle XX. Carrer Marsala (1985), el seu debut narratiu, va confirmar el talent d’un autor que ja havia enlluernat amb Una bella història (1962), el seu primer poemari. És autor de la novel·la L’estuari (1990) i de dues nouvelles aplegades al volum El vellard. L’escarcellera (1992), La seva obra estrictament poètica es troba a Obra poètica (1959-1983), publicada a Empúries l’any 1985. Posteriorment va publicar també El crepuscle encén estels (1992). Bauçà va alternar la poesia i la narrativa fins a la publicació d’El Canvi (1998), punt culminant de la seva obra i inici d’un projecte poètico-enciclopèdic que va anar aprofundint en les seves obres posteriors, Els estats de connivència (2001), Els somnis (2003), Rudiments de saviesa (2005), i Certituds immediates, encara inèdita.