¿Per què lescriptor Néstor Luján (1922-1995) no va arribar a construir una obra literària dalta volada, tot i el seu talent i les grans expectatives que havia despertat a primers dels anys 40 en lentorn intel·lectual de Destino i especialment en Josep Pla? ¿Per què, a partir dun cert moment, Luján va preferir posar lart en la vida i no en lobra, i substituir la seva veu interior per la dun personatge de la seva creació que el va anar convertint en un espectador impotent de si mateix? En aquest llibre el periodista Enric Vila assaja respostes convincents a aquestes preguntes. Lautor converteix un article de Luján publicat a Destino el desembre de 1947 en el símbol de la rendició artística de Luján, i en el punt de partida de la transició gradual del dandi rebel i perfectament organitzat contra la felicitat, al Luján hedonista. Visió obliqua i sense concessions de lerm intel·lectual de la postguerra espanyola, Néstor Luján: entre el rostre i la màscara és un pamflet que enlluerna, escrit amb un estil incisiu i sense aturador, dotat duna rara penetració psicològica. Fet i fet, aquest escrit alhora implacable i sensible, guanyador del II Premi IDEES dAssaig Breu 2003, va més enllà de la peripècia biogràfica dun autor concret per esdevenir una apassionada defensa del difícil camí de lartista o de Iintel·lectual en temps difícils per a la llibertat de creació i de pensament.