Catherine Millet és una figura de primer ordre en l’àmbit de l’art contemporani: crítica d’art, comissària d’exposicions i directora d’una revista molt influent en els cercles artístics parisencs. La publicació de la seva autobiografia va escandalitzar i divertir la societat francesa. La vida sexual de Catherine M. segurament pertany a un gènere de llarga tradició però ben difícil de definir: la narrativa eròtica de no ficció. Catherine Millet exposa les seves experiències eròtiques amb una franquesa insòlita i un detallisme tan minuciós que recorda la precisió d’un mecanisme de rellotgeria. Amb les seves memòries, Millet construeix una poètica del sexe en què la cruesa i la provocació més vulgars s’exposen amb l’exactitud i el refinament propis d’un registre culte. L’autora juga a amagar-se rere l’òbvia persona de Catherine M. per construir una autobiografia eròtica en clau novel·lesca, carregada de confessions que depassen de lluny tot el que una dona hagi gosat mai explicar sobre el sexe.