En Tomassot era un director de teatre gros, amb una panxa immensa i amb la seva particular gorra a quadres, les ulleres rodones i la llarga i espessa barba. Ja feia dies que havia escrit una nova història i només li faltava el protagonista. Aquest podia ser alt o baix, gras o prim, jove o gran... el que... el nas... el nas havia de ser especial. Allargat o aixafat, amb ganxo o de patata, estret o ample... però havia de saber detectar totes les olors. Aquesta sí que era una condició indispensable. “ES NECESSITA PERSONA AMB NAS ESPECIAL PER PROPERA ESTRENA TEATRAL. INTERESSATS, PRESENTAR-SE EL DIMECRES A LES 10 DEL MATÍ AL CARRER DE BAIX S/N”.