En el poema Raiers de la primera part, un dels més preciosos del poemari, la veu poètica demana al raier que la deixi pujar al rai, conscient que el veritable viatge mai no té retorn. Ja se sap que els rais viatgen a cavall dels rius i, tal com deia el poeta castellà, les nostres vides són com rius que van a parar al mar, que és la mort. Però la Dolors Millat no s’hi resigna. Està convençuda que únicament per art de la màgia poètica _una màgia poètica que domina amb destresa i lirisme_ podem ser capaços de remuntar a contracorrent el riu de la vida. I en aquest poemari bé que ens ho demostra. Benvingut siguis, amic lector, en aquest rai de versos que et retornarà, per damunt de l’espai i del temps, al batec de la terra. ( Pep Coll , del pròleg del llibre)