Mireia Galindo Solé Quantes llengües s’escolten a les hores del pati de Catalunya? ¿En quina llengua expliquen els acudits els nostres nens i nenes? ¿És cert que els infants catalans ja no saben renecs en català? Les respostes a aquestes i altres preguntes les trobareu en aquest llibre, una radiografia recent de la situació lingüística als patis de les escoles catalanes. S’hi examina, d’una banda, què parlen els escolars en les seves converses durant les estones d’esbarjo, és a dir, quines llengües hi ha en joc; i, de l’altra, quan i com aquests infants se serveixen de les llengües que tenen a l’abast per aconseguir els seus objectius o, dit en altres paraules, com funciona el joc entre llengües. Saber què parlen i com parlen les futures generacions de catalans ens permet saber alguna cosa més sobre la salut actual del català i, el que és més important, ens dóna pistes per intentar millorar-la. Les llengües en joc, el joc entre llengües és un llibre que evita caure tant en el rebentisme («els docents no se’n surten de catalanitzar») com en el catastrofisme («el català retrocedeix arreu i poca cosa s’hi pot fer»), i, en comptes de plorar i lamentar-se, proposa iniciatives per fer que el català visqui durant molts anys més.