El tango del emperador és la segona d’una trilogia de peces independents de Santiago Martín Bermúdez sobre la història europea del segle XX, una mena de triple retrat molt parcial d’una crisi de consciències i de partits polítics. La dansa és un denominador comú: vals, tango i tarantel·la. El vals de los condenados, de tema francès, el protagonitzen tres intel·lectuals que van tenir opciones polítiques molt diverses: Louis Aragon, André Malraux i Pierre Drieu la Rochelle. Va ser premi Enrique Llovet i la va publicar la Diputació de Màlaga. La tercera obra de la trilogia, La tarantella del adiós, de tema italià, l’ha publicat l’Associación de Autores de Teatro. El tango del emperador , de tema austríac i jueu, té altres tres protagonistes, els escriptors Joseph Roth (1894-1939) i Soma Morgenstern (1890-1976), jueus de la Galitzia de la Doble Monarquía; i l’emperador Francisco José (que va regnar des dels 18 anys, el 1848, fins a la seva mort el 1916, en plena Gran Guerra); el consideren defensor dels fills d’Israel i se li ha de buscar un tango, a la manera que Johann Strauss li va compondre un vals. El fet que els personatges vagin morint no impedeix que segueixin en l’acció, en les situaciones, en el conflicte. La gravetat del tema es dissimula, però no es dilueix, per l’humor que recorre tota la peça. L’obra dels dos escriptors i l’abrumadora política que els va tocar patir és el fons de les trames. El tango del emperador es la segunda de una trilogía de piezas independientes de Santiago Martín Bermúdez sobre la historia europea del siglo XX, una especie de triple retrato muy parcial de una crisis de conciencias y de partidos políticos. La danza es un denominador común: vals, tango y Tarantela. El vals de los condenados, de tema francés, el protagonizan tres intelectuales que tuvieron opciones políticas muy div