La nova novel·la d´Umberto Eco indaga en la memoria i la identitat. Aquesta novel·la, tot i que és il·lustrada en colors, està dominada per la boira. Enmig de la boira torna en si Yambo, després d’un accident que li ha fet perdre la memòria. No la memòria que els neuròlegs anomenen semàntica (Yambo ho recorda tot de Juli Cèsar i sap recitar totes les poesies que ha llegit al llarg de la vida), sinó la memòria autobiogràfica : ja no sap el seu nom, no reconeix la dona ni les filles, no recorda res dels pares ni de la seva infantesa. Acompanyant-lo en la lenta recuperació de si mateix, la dona el convenç perquè torni a la casa pairal on ha guardat els llibres i els diaris que va llegir quan era nen, les llibretes d’escola, els discos que escoltava aleshores. D’aquesta manera, en unes golfes immenses entre Langhe i Monferrato, Yambo reviu la història de la pròpia generació, entre Giovinezza i Pippo non lo sa, entre Mussolini, Salgari, Flash Gordon i les seves redaccions escolars de petit balilla. S’atura davant de dos buits encara boirosos, les traces d’una experiència més aviat atroç viscuda durant els anys de la resistència i la imatge vaga d’una noia que havia estimat als setze anys i que després havia perdut de vista. Hi ha un segon accident. Yambo ar