Temps duna espera és el diari que Carme Riera va decidir escriure quan va saber, per segon cop a la seva vida, que estava embarassada. Com diu ella mateixa, sembla que són les situacions extraordinàries les que tot sovint ens aboquen a escriure diaris. Un viatge, el patiment duna malaltia o duna guerra nhan generat diversos. Per això me pareix estrany que lembaràs no hagi servit dexcusa per escriuren alguns. Ara podem conèixer els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rece dia, es desprenen duna dona que espera un infant. I és a partir daquest fil conductor que assistim, no sols al testimoni íntim duna mare, sinó també a una reflexió global sobre la condició femenina relacionada amb la maternitat al llarg de la història. Es tracta, sens dubte, duna aportació poc habitual, lluny de tòpics ensucrats i de tecnicismes mèdics: sens transmet una vivència en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat duna gran escriptora.