Madrid no suporta la iniciativa política dels catalans, que siguin diferents; els molesta la diversitat. Ells voldrien un model com el de França, homogeni. Durant aquella època el franquisme, que encara havia de fer molt de mal, havia afluixat una mica la prohibició que hi havia sobre la publicació de llibres catalans. I vam aprofitar aquella escletxa per tirar endavant el projecte editorial d Edicions 62 . Jo sóc català dadopció i ateses les circumstàncies de subjugació cultural i lingüística, aquest fet et converteix en catalanista. El catalanista és un català que aspira a la normalitat. I normalitat vol dir independència. El projecte de fer una enciclopèdia catalana es va concretar durant el meu exili a Perpinyà. La idea que jo tenia era fer un llibre de consulta que donés solidesa a la cultura catalana. He fet política perquè mhi he trobat. Mai no nhe fet un modus vivendi. Vaig acceptar la proposta de Jordi Pujol de ser Conseller de Cultura perquè em va semblar que el país podia necessitar alguna cosa de mi.