El text de Zweig sobre Montaigne no és un estudi fred destinat a especialistes, sinó una obra emocionada i vibrant dirigida al públic habitual de lautor vienès. Es tracta duna obra que Zweig ni tan sols va concloure, ja que abans va llevar-se la vida. Tanmateix, i atesa la força que impregna aquest llibre, ¿podem interpretar que lesperança de Montaigne en algun moment també es va fer patent en Zweig, i que el gran escriptor vienès va cocnebre, a pesar de tot, una nova aurora per a Europa?