Es pot afirmar amb rotunditat que aquest recull de contes de Villalonga és una bona mostra de la millor narrativa breu que la nostra literatura ha donat durant el segle XX. En la tria efectuada pel professor Oleza es reconeixen les línies mestres que conformen lobra de lescriptor mallorquí: el to satíric, la caricatura esperpèntica, lèpica de laristocràcia illenca en declivi, la passió per la psicologia dels personatges o el conte moral i filosòfic.