La biografia intel·lectual i professional de Josep Coroleu que ens proposa Giovanni Cattini ens enfronta a un ambient en què sobren unes possibilitats noves de relació, al Sud català, entre la història i la política; ens hi explica -i el tema resulta apassionant- la forma com hi col·laborà el biografiat, però en tot moment no es perd de vista el col·lectiu humà en el qual aquest estava integrat. Ens situem en la fase prèvia, enormement dinàmica i imprescindible, del gran desenvolupament cultural i polític del noucentisme de principi del segle XX, una fase que, en el seu esclat esplendorós, el mateix noucentisme al capdavall va amagar. Només que sigui per aquesta raó, pel fet daclarir-nos aquest precedent tan important i significatiu a les societats modernes daquell període, ja podem dir que ens trobem al davant duna aportació rellevant per a lestudi de les dinàmiques culturals dels espais més inquiets del Mediterrani occidental.