Aquest llibre aplega una tria de texts publicats a més d’un mitjà de comunicació. Es van escriure corregint-se o completant-se els uns als altres. Com els fragments d’una pintura cubista, componen, plegats, un tot solcat de contradiccions. El pensament especulatiu es trava amb records de memòria personal i la defensa de l’excelsitud artística s’empelta de realitat quotidiana. La devoció per la modernitat no exclou la reverència a l’arcaïcitat, i la llengua que proclama la modernitat no vol ser gens modernosa... El volum s’obre amb consideracions artístiques de caràcter general i amb un debat crític obert a molts flancs. Segueixen unes reflexions més particulars, lligades a l’obra d’alguns artistes. Aquesta mirada, que no respecta ni èpoques ni estils, s’ordena seguint la cronologia que la història dicta. També hi ha unes poques incursions en l’art català i en el treball d’alguns dels nostres millors artistes –amb un apartat especial per a en Tàpies. Unes divagacions sobre la meva obra, contrapuntades amb una entrevista, tenen la pretensió de relligar, al final, les direccions diverses que el recull assenyala. Antoni Llena (1942) és pintor i escultor. Actualment ensenya Literatura Artística a la Universitat de Girona. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques i el Premi Espais de Crítica d’Art. Col·labora habitualment a mitjans de comunicació escrits. És autor de La gana de l’artista .