Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l’escola i a l’institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. És així com se’ns dibuixa la vida d’una noia que viu a cavall de dues civilitzacions, dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis. “M’agrada fer un bon cuscús per dinar i un entrepà de pa amb tomàquet per sopar. Per què no?!”