Diuen que els ogres ja no existeixen, però encara n’hi ha. El meu pare de dia és un advocat, i de nit és un ogre. Quan dormo i tinc por que la porta s’obri, m’abraço a en Teddy. En Teddy és el meu osset. Així descriu la seva experiència la Dorrie, un dels personatges d’aquesta sèrie de cinc relats que constitueixen una novel·la coral sobre la violència en la vida familiar. Premiada amb el guardó Pen Club Internacional, Per a una veu sola constitueix el primer gran reconeixement de l’inconfusible estil i del món particular de Susanna Tamaro, obtingut poc abans de l’àxit mundial de tretze milions de lectors de Vés on et porti el cor, fins al punt que el cineasta Federico Fellini va lloar-la: Aquesta veu tensa i atroç (...) aquesta capacitat d’encarnar el patiment dels febles i dels indefensos (...) m’ha donat l’alegria de commoure’mö.