Per què hi ha gent que simmola en públic amb la intenció de causar com més morts millor? Quins mecanismes es posen en marxa als seus cervells? Quins ressorts morals i amorals sactiven en els sacrificis dels kamikazes? Quin caràcter tenen els individus proclius a la immolació ofensiva?... Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant sha convertit en un dels eixos de combat en això que anomenen «la guerra contra el terrorisme». De fet, el degoteig depisodis apocalíptics que han puntejat linici del segle XXI la tenen com a protagonista principal. Les respostes que acostumen a donar els historiadors o els analistes socials són sovint apressades i poc convincents. En aquesta obra es passa revista a allò que poden aportar la biologia evolutiva i la neurociència a lhora de descriure i dentendre millor aquesta opció bèl·lica tan excepcional que sorgeix en algunes confrontacions entre grups humans.