Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner , és la mirada irònica, distanciada però tendra, de lescuma dels dies. Les quaranta cròniques daquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, lanada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació dun refugi atòmic. Lull escrutador de Moliner hi transita amb lalegria vital de qui no es deixa vèncer per ladversitat ni labsurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és lhumor.