EL CAMÍ FA EL DESTÍ Va ser lany mil nou-cents seixanta nou. Els astronautes van petjar la Lluna, van afirmar després que no era tal i com lhavien cantada els poetes. Oblidaven que la línia extensa, inabastable, del seu llarg viatge, havia convertit el nostre vers curt, somiat, nocturn, imaginari, en un periple lent per la buidor, en una prosa, sense retorn, llisa grisa, contínua, inacabable.